OBRIM ELS DISSABTES

Periodòncia

Hem de raspallar-nos les dents després de cada menjar, i sobretot abans d’anar a dormir, durant 2 minuts. Ens pot ser útil tenir un rellotge davant mentre ens raspallem per a controlar el temps.

Per a netejar-nos les dents correctament deurem raspallem fent moviments verticals, mai horitzontals. Raspallarem per dins i per fora de les dents, i en la zona dels queixals ho farem fent moviments rotatoris per a arribar a tots els racons. Completarem el raspallat netejant la llengua, perquè també en la seva superfície s’acumula placa bacteriana.

La vida del raspall és d’uns 3 mesos, passat aquest temps és convenient canviar-lo, perquè perd efectivitat.

El raspall es pot usar amb una petita quantitat de dentifrici. En el mercat existeixen molts tipus de pasta dental, cadascuna d’elles amb objectius específics segons el cas (anticaries, desensibilitzants, desinfectants, …). Serà el seu dentista qui l’informi sobre quin és la pasta adequada per al seu cas.

Un altre bon aliat és el fil o seda dental, doncs ajuda a eliminar restes d’aliments que són inaccessibles al raspall i a eliminar restes de menjar que queden entre les dents. Hi ha fils totalment o parcialment encerats, amb fluor i mentolats.

La tècnica per a usar-los consisteix a tallar un tros de fil i enrotllar-lo entre dos dits. Seguidament s’ha d’introduir entre les dents, passant-ho suaument d’un costat a un altre, i movent-lo de dalt a a baix, 5 o 6 vegades en cada espai, baixant-lo fins a la geniva, amb precaució de no perjudicar-la. Aquesta operació ha de ser repetida en tots els espais interdentals.

Existeixen també uns raspalls específics per a netejar l’espai que hi ha entre les dents si aquest és massa ampli. Aquests raspalls són els anomenats “interproximals”.

Finalment podem esbandir-nos amb col·lutoris amb la finalitat de reforçar la neteja, pensi, no obstant això, que solos no eliminen la placa bacteriana, però si que es poden usar després del raspallat de les dents, per a completar l’acció de la pasta.

Mai és tard per a adquirir uns bons hàbits, i per això nostre dentista o higienista ens poden ajudar a aconseguir una bona tècnica d’higiene dental i a detectar àrees que mereixen una atenció especial durant el raspallat.

Què és la Malaltia Periodontal?

En una boca sana les dents estan ancorades en l’os maxil·lar mitjançant un complex teixit que actua com a lligament d’unió entre l’arrel de la dent i l’os que el suporta. Aquest teixit subjecta la dent a l’os fortament i a més actua com a amortidor quan es mastega. En una geniva malalta els bacteris ataquen aquests ossos de suport, afeblint-los i destruint-los, permetent que les dents s’acabin movent i finalment caient.

Els bacteris responsables d’aquesta malaltia s’allotgen en la placa bacteriana, que és una substància enganxosa i blanquinosa que s’acumula constantment en la superfície de les dents i que es calcifica amb el pas del temps, formant el que es coneix com a càlcul dental o “carrall”.

Gingivitis: Aquesta primera etapa de la malaltia és una inflamació de les genives provocada per l’acumulació de placa en la vora d’aquesta, la qual, al no ser eliminada pel raspallat i l’ús diari del fil dental, produeix toxines que irriten el teixit gingival, causant gingivitis. Pot observar-se sagnat durant el raspallat, en usar el fil dental o fins i tot de manera espontània. En aquesta primera etapa de la malaltia el mal pot revertir-se, ja que l’os i el teixit connectiu que sosté les dents en el seu lloc encara no han estat afectats de forma irreversible.

Periodontitis: En aquesta etapa, l’os i les fibres que sostenen les dents en el seu lloc sofreixen danys irreversibles. Es forma una bossa sota la vora de les genives, on queden atrapats els aliments i la placa. El tractament dental adequat i una atenció en la llar més acurada, generalment, ajuden a prevenir danys majors.

Periodontitis avançada: En aquesta etapa final de la malaltia, es destrueixen les fibres i l’os que sosté les dents, la qual cosa fa que les dents es desplacin o s’afluixin. La mossegada pot veure’s afectada i, si no es realitza un tractament adequat, pot succeir que el dentista hagi d’extreure les dents.

Com sé que tinc Malaltia Periodontal?

Consulti a l’odontòleg si observa algun dels següents símptomes:

• Les genives estan enrogides, inflamades o sensibles.
• Hi ha sagnat de genives en raspallar-se o en utilitzar el fil dental.
• Les dents semblen ser més llargs perquè les genives s’han retret i es veuen les arrels.
• Se senten canvis en la manera en què tanquen les dents en mossegar.
• Pot haver-hi sortida de pus entre les dents i les genives.
• Presència de mobilitat dental.
• Es percep constantment la presència de mal alè o mal sabor en la boca.

Com es tracta aquesta malaltia?

Les primeres etapes de la malaltia, en general, poden solucionar-se amb el raspallat correcte i l’ús apropiat del fil dental.Una bona salut bucal ajudarà a evitar la formació de placa.

Una Higiene Dental Professional duta a terme pel dentista o l’higienista és l’única manera d’eliminar l’acumulació de placa que s’ha endurit i convertit en carrall. El seu dentista o higienista netejarà les seves dents per a eliminar el carrall per damunt i just per sota de la vora de la geniva. Si la seva afecció és greu, potser duu a terme un procediment de Raspat Periodontal (consisteix en l’eliminació mitjançant instruments específics -curetes- del càlcul dental que es troba tant damunt com sota les genives. Aquests Raspats es fan per quadrant i generalment sota anestèsia local). En altres casos més greus es realitzarà un Tractament Quirúrgic (es realitza una petita cirurgia per a arribar al fons de les lesions i poder reduir les borses periodontals infectades).

En qualsevol cas resulta fonamental un manteniment rigorós supervisat pel seu dentista i unes cures a casa per part del pacient per a tota la vida.