LOGOPÈDIA I ORTODÒNCIA

Logopèdia i Ortodòncia tenen molt a veure… El propòsit de l´entrada d´avui és assenyalar la importancia de detectar els hàbits en edat precoç, assenyalant els més comuns que presenten els nens i evitar, d´aquesta manera, que s´instal.l una maloclusió a través de l´aprenentatge de pautes.

Definició d´hàbit

Un hàbit pot ser definit com el costum o pràctica adquirida per la repetició freqüent d´un mateix acte, que en un principi, es fa de frorma conscient i  després de forma inconscient, com son la respiració nasal, masticació, parla i deglució. Podem diferenciar entre els considerats fisiològics o funcionals i aquells no fisiològics entre els quals trobem la succió, que pot ser del dit, xumet o llavi, la respiració bucal, la interposició lingual en repòs i deglució atípica.

Els hàbits als que ens referirem son aquells que condicionen una maloclusió:

–Hàbit de succió digital

–Hàbit de deglució infantil o atípica

–Hàbit de respiració bucal

Aquests hàbits poden portar-nos a consultar amb un Ortodoncista, però hem de tenir en compte que la seva intervenció profesional ha de coordinar-se amb els coneixements que ofereix la Logopèdia, no només treballar amb el nen sino també oferir pautes que afavoreixin la seva generalització en la vida quotidiana.

Quina relació hi ha entre Ortodòncia i Logopèdia?

La Ortodòncia és una  espaciliatat de l´Odontologia que s´encarrega de l´estudi, prevenció, diagnòstic i tractament de les anomalies de la forma, posició , relació i funció de les estructures dentomaxilofacials, essent el seu excerici l´art de prevenir, diagnosticar i corregir les seves possibles altercions i mantenir-les dins d´un estat òptim de salut i harmonia, mitjançant l´ús i control de diferents tipus de forces.

La Logopèdia és la ciència que evalua , diagnostica i tracta els problemes del llenguatge, la comunicació humana, tant de l´àmbit de la parla com del llenguatge.

La relació entre ambdues disciplines és clara, perquè poden hevar-hi anomalies de forma, posició, relació i funció  de les estructures dentomaxilofacials que afectin la deglució  i/o l´articulació. Son, per tant, complementàries i en alguns casos la intervenció es farà de forma conjunta.

Quins son aquests hàbits que precisen d´una intervenció conjunta?

  1. HÀBIT DE SUCCIÓ DIGITAL (el nen es xupa el dit)

Les repercusions d´aquests hàbit deriven de la posició baixa de la lengua, que deixa de fer pressió sobre el paladar, de la hiperactivitat dels muscles buccinadors, que tendeixen a comprimir el paladar, de la pressió passiva del dit sobre les arcades dentaries i de la força que exerceix el dit sobre el paladar.

La succió del dit polze produeix generalment una mossegada oberta anterior i distalització de la mandíbula, ocasionada per la pressió que exerceix la mà i el braç.

Efectes bucals del´hàbit de la succió digital:

Protrusió dels incisius superiors

Retroinclinació dels incisius inferiors

Mossegada oberta anterior

Prognatisme alveolar superior

Compressió de l´arcada superior (sobretot per l´acció del muscle buccionador)

Mossegada creuada posterior

Dimensió vertical augmentada

 

  1. DEGLUCIÓ ATIPICA

En primer lloc he de conèixer com és la deglució normal. La deglució és una funció biològica i coordinada, constituida per una connexió neurològica i un mecanisme sinèrgic i antagònic d´accions musculars  dirigides per actes reflexes. La llengua en el moment de deglutir queda situada en l´interior dels arcs dentaris, el seu vèrtex en contacte amb la part anterior de la bòveda palatina. Es caracteriza per:

En el moment de la deglució les dents superiors i inferiors estan apretats, amb contacte intercuspidi.

La mandíbula està fermament estabilitzada per la musculatura

No hi ha activitat contràctil a nivell dels muscles periorals, la deglució no s´exterioritza en l´expressió facial.

En la deglució atípica no es produeix un segellat labial.

Quines son les causes?

Alimentació artificial per mitjà de biberó.

Amígdales inflamades

Desequilibri del control nerviós

Macroglòsia

Anquiloglòsia

Pèrdua prematura de les dents anteriors o presència d´un diastema central gran

Factors simbiòtics com la respiració bucal, hàbit de succió digital,…

 

  1. HÀBIT DE RESPIRACIÓ BUCAL

La respiració normal es aquella en la que l´aire ingressa lliurement pel nas amb un tancament simultani de la cavitat bucal, creant-se així una pressió negativa entre la llengua i el paladar dur en el moment de la insipiració , excercint un estímul positiu pel seu desenvolupament. Durant la respiració  bucal el que es produeix és que durant la inspiració i l´expiració, l´aire passa per la cavitat bucal  i com a conseqüència provoca un augment de la pressió a l´àrea intrabucal. El paladar es modela i s´aprofundeix i al mateix temps com l ´aire no transita per la cavitat nasal, deixa de penetrar pels sinus maxilars, que es tornen atrèsics i dónen al pacient un aspecte de cara cansada.

Quines son les possibles causes?

Per obstrucció funcional anatómica

Hàbits bucals

 

En la nostra clínica disposem d´un EQUIP MULTIDISCIPLINAR, és a dir:  en el nostre centre treballem amb diferents especialitats  (Ortodòncia, Logopèdia, Cirurgia, Odontopediatria, Estètica dental,…) que treballen conjuntament per tal de resoldre casos de forma exitosa.