Estem en temps de Passions, sembla llògic, per tant, que parlem, “apassionadament”, d´alguns dels problemes que patien les dentadures dels romans.

En l’antic món romà, la salut bucodental era una preocupació constant per a la població. Encara que els coneixements mèdics eren limitats en comparació amb els estàndards moderns, les persones de l’època enfrontaven una sèrie de malalties bucodentals que afectaven la seva qualitat de vida. A continuació, explorarem algunes de les afeccions més comunes que afligien a les persones en el segle I DC:

Càries Dental: Malgrat l’absència de sucres refinats en la dieta romana, la càries dental era una preocupació a causa del consum d’aliments i begudes àcides, així com a la falta d’higiene bucal adequada. L’acumulació de placa bacteriana i la falta de tractament portaven a l’erosió de l’esmalt dental i al desenvolupament de càries doloroses.

Gingivitis: La inflamació de les genives era comuna en l’antiguitat a causa de l’acumulació de placa i carrall. La falta de tècniques d’higiene bucal efectives contribuïa a la irritació de les genives, causant enrogiment, inflor i sagnat.

Periodontitis: En casos més greus de gingivitis no tractada, la malaltia periodontal podia desenvolupar-se, afectant els teixits de suport al voltant de les dents. La periodontitis causava la recessió de les genives, pèrdua òssia i eventual pèrdua de dents.

Abscessos Dentals: La falta d’atenció dental i la presència de càries avançades podien portar a la formació d’abscessos dentals. Aquestes infeccions doloroses es desenvolupaven quan el bacteri penetrava en el teixit dental i s’acumulava pus en l’àrea afectada.

Halitosis: El mal alè era un problema generalitzat en l’antiguitat, exacerbat per la falta de raspallat dental i el consum d’aliments d’olor forta. La halitosis podia ser socialment problemàtica i també indicava la presència de malaltia bucal subjacent.

Encara que els romans no comptaven amb la comprensió científica moderna de la salut bucodental, l’evidència arqueològica suggereix que algunes persones de l’època intentaven abordar aquests problemes utilitzant col·lutoris a base d’herbes i tècniques rudimentàries d’extracció dental. No obstant això, l’accés limitat a l’atenció mèdica significava que la majoria de les persones sofrien en silenci amb malalties bucodentals, la qual cosa impactava significativament la seva qualitat de vida.