La sensibilitat dental es defineix com un dolor dental agut causat per l´exposició de la dentina i apareix després del contacte amb estímuls externs aparentment inofensius com la calor o el fred, dolços o àcids, o per tacte que no pot associar-se a cap altra patologia dental.

La prevalència de la sensibilitat dental és del 25-30%, variant en funció del grup de població estudiat (és mes prevalent entre individuus amb malaltia periodontal i fumadors). Es podria suposar que la sensibilitat dental augmenta amb l´edat, ja que el desgast de l´esmalt i la retracció gingival serien més importants. En canvi s´observa que el major nombre de casos es dóna en la població de 30-40 anys, sobretot en dones. Això és degut a que a l´augmentar l´edat dismuinueixen la permeabilitat de la dentina i la sensibilitat dels nervis.

La majoria dels casos de sensibitat dental estan associats a recessions gingivals. La sensibilitat més comú és per contacte amb fred, i és més freqüent la seva aparició en ullals i premolars i en les cares vestibulars.

CAUSES DE LA SENSIBITAT DENTAL

Higiene dental deficient

Dietes i begudes àcides

Tracatments dentals

Bruxisme

Enfermetats generals

COM RECONÈIXER UN CAS DE SENSIBILITAT DENTAL?

El símptoma que presenten els pacients amb sensibilitat dental és un dolor de les següents característiques:

• Dolor exagerat davant d´un estímul sensitiu lleu
• Duració del dolor limitada al temps que dura l´estímul
• Perfecta localització de la dent afectada i de la zona de dolor en la dent

TRACTAMENT DE LA SENSIBILITAT DENTAL

Pel tractament de la sensibitat dental és fonamental una correcta higiene bucal amb productes específics:

• Raspall dental específic per la sensibilitat dental, amb filaments extrasuaus per una neteja delicada, utilitzant una adecuada tècnica de raspallat.
• Pasta dental o gel no abrasiu i colutoris amb principis actius per la sensibilitat dental.

Quan aquestes mesures ambulatòries no aconsegueixen reduir o eliminar la sensibilitat dental, es realitzaran tractaments en clínica com l´aplicació de gels desensibilitzants, resines adhesives per segellar els túbuls o injerts de geniva per a cobrir les recessions. En casos molt extrems es pot acabar desvitalitzant la dent fent una endodòncia si fós necessari.