L’emblanquiment  dental és un tractament d’odontologia estètica que busca fer que la dentició adquireixi una tonalitat més blanca i brillant. L’actual popularitat de l’estètica ha convertit a aquest procediment odontològic en un dels més sol·licitats dels últims anys.

És d’especial importància que els dentistes estiguin capacitats per al maneig dels agents blanquejadors, seguint un protocol adequat de diagnòstic, planificació del procediment i manteniment dels resultats.

D’altra banda, la població ha de concebre aquest tractament com un procés mèdic que ha de ser realitzat sota la supervisió d’un dentista, i únicament realitzat en la clínica dental.

Bàsicament podem diferenciar les causes d’enfosquiment dental en dos tipus: les extrínseques (que es produeixen pel contacte de les dents amb agents pigmentadors) i les intrínseques (aquelles que afecten les dents en la seva fase de formació)

Tipus d’emblanquiment dental

Parlem de tres tipus bàsics d’emblanquiment dental: el que es fa en clínica, el que es fa a casa i el que combina tots dos tipus.

– Emblanquiment dental realitzat en la consulta odontològica. Es duu a terme en la clínica dental mitjançant l’aplicació d’un agent blanquejador a base de peròxid d’hidrogen al 35%, podent ser aquest activat per una font de llum. Es tracta del mètode molt eficaç, ja que s´utilitza una alta concentració del component blanquejant sota el control d’un dentista.

– Emblanquiment ambulatori amb la supervisió d’un dentista. En aquesta mena d’emblanquiment la concentració de peròxid de carbamida és del 10%. Aquest mètode es realitza en el domicili del pacient, sota les indicacions del dentista. S’elabora una fèrula a mida per al pacient en la qual s’aplicarà l’agent blanquejador, amb la finalitat d’evitar qualsevol possible contacte amb els teixits que suporten les dents.

En el cas de dents no vitals, la tècnica difereix de les anteriors, ja que en aquests casos es col·loca un producte blanquejant dins de la dent a tractar.

Com en tot els tractaments, existeixen uns certs riscos. En aquest cas es troben les reabsorcions cervicals, la sensibilitat gingival i la sensibilitat dentària post-operatòria.

Si tens qualsevol consulta sobre aquest tema… no dubtis a contactar-nos!